Urbans, pals i coets

Fa deu dies es va dur a terme la mobilització que exigia l'efectivitat del dret d'accedir a un habitatge digne. I va ser un èxit. La Guàrdia Urbana va xifrar l'assistència en 5.000 persones i l'organització en 15.000. Més enllà de les xifres, persones que van assistir-hi m'han comentat que la ronda Universitat éra plena de gom a gom entre Pelai i el passeig de Gràcia.

És una bona notícia, sempre que no sigui una notícia aïllada.

Però la notícia té també una d'altra cara: la manifestació havia de culminar en una petita (repeteixo: petita) acampada a la plaça Catalunya i aquí sí que no. Els escamots de repressió de la Guàrdia Urbana van fer fotre el camp sense contemplacions als qui van intentar plantar la tenda, no fós cas que l'endemà els guiris veiessin l'espectacle. La televisió ens va oferir imatges indignants, com la d'un agent de la Guàrdia Urbana fotent cops de pal a un ciutadà, a un ciutadà que no feia sinó anar-se'n del lloc en la mateixa direcció assenyalada pels del casc. No ha hagut notícies de què el tal funcionari hagi estat expedientat administrativament o inculpat judicialment malgrat el clar i manifest abús d'autoritat i l'agressió injustificada a un ciutadà que, notòriament, no incorria en aquell moment en cap delicte, falta ni infracció i que, a més, obeïa clarament les amables indicacions dels... funcionaris (de vegades em fa com una mena de vergonya, ser nominalment col·lega de segons qui).

Pocs dies després va haver moguda al Forat de la Vergonya, moguda que, d'allí, va anar a petar davant del MACBA. I en aquella plaça sí, sí que en va haver, de ball de bastons del bo. Cops de porra, coets disparats mitjançant tubs que feien de llençagrenades i d'altres numerets de guerrilla urbana, probablement a càrrec de professionals, no sé si del gamberrisme o de l'anarquisme. Això ho deixo al gust -i rigor intel·lectual- de cadascú.

Com a conseqüència dels fets del MACBA, el gran dol municipal: que si això no pot seguir així, que si això cada cop és més bèstia i millor organitzat, que si algú acabarà prenent mal de veritat (de fet, hi ha un membre de la Guàrida Urbana hospitalitzat des fa moltes setmanes amb greus lesions cerebrals d'ençà un desallotjament d'okupes al carrer de Sant Pere més Baix) i que si ai, ai, ai...

I, certament, no diré que l'Ajuntament no tingui bones raons per a la indignació i per a la por de la possible evolució d'aquest tipus de coses. La única cosa que no té l'Ajuntament és força moral per a tanta indignació i tanta por. Quan un funcionari municipal es comporta com un veritable cafre, quan un empleat de l'Ajuntament abusa del seu poder i de les seves armes fent un ús irracional de la violència sobre un ciutadà pacífic i a aquest funcionari no li passa res, l'Ajuntament perd tota raó moral en la queixa pel què ha passat i per allò que pugui passar en el futur. No perd, en absolut, la obligació d'evitar-ho, entenem-nos bé, però perd la força moral per queixar-se.

Aquests antidisturbis de la Guàrdia Urbana -un altre invent de l'època del Clos- és una de les bestieses més grosses que s'han pogut cometre a l'Ajuntament. La Guàrdia Urbana, tot i què desprestigiada per la seva tasca preferentment repressiva sobre el ciutadà (multes de trànsit preferentment incidents sobre infraccions en matèria d'estacionament i ben poques de les què afecten a la seguretat, i molt poques accions preventives, per exemple) o per l'escassa capacitat per ajudar el ciutadà per manca d'una normativa clara que obligui a l'acció policial (molèsties veïnals, sorolls i olors en establiments públics, pràctiques il·legals en obres i comerços, etc.), tot i això, deia, encara podia ser considerada com una policia de proximitat i amb un disseny correcte de les seves tasques, un desplegament racional i una dotació humana i material suficient, no costaria gaire que fós vista pel ciutadà com una policia amiga. Però, és clar, si dediquen la policia amiga a fotre llenya sobre el llom del veïnat, la qüestió no sembla que hagi d'arribar a bon fi.

La autoritat moral, Hereu, és més important que la formal. Si permeteu que la placa, el casc i la goma predominin sobre el civisme policial, si l'Ajuntament es dedica a donar armes a xulos d'uniforme, l'Ajuntament està provocant dos fenòmens molt greus: el primer, fomentar el propi incivisme dels altres, és a dir, justificar moralment el cohet llançat amb un tub (si els d'uniforme fan el bèstia... perquè no s'ha de poder fer-ho de paisà?); el segon, deixar amb el cul a l'aire i moralment desautoritzats els funcionaris de la Guàrdia Urbana que dónen un sòlid contingut ètic a tota la seva actuació com a policies (i n'hi ha, d'aquests: si es molesta en buscar-los, els trobarà).

Proveïu, senyor alcalde...