El pal... i la garrotada

Si abans ho dic... Avui han hagut de suspendre la conferència de ministres d'habitatge de la Unió Europea. Anem a pams. En primer lloc, no em sap cap greu: tinc el convenciment de que aquesta colla de galifardeus tenia com a ordre del dia tractar qualsevol cosa menys la manera de solucionar els nostres problemes; en segon lloc, segueix sense saber-me greu, perquè la suspensió no és a causa de la possibilitat de disturbis, en sí mateixa, com de l'efecte -naturalment incontrolat- que això podria causar en plena campanya electoral: aquestes coses tendeixen a fer que la gent voti massa a la dreta o massa a l'esquerra i a l'esquerreta fucsia de la senyoreta Pepis això no li convé, que gràcies al ministre de Justícia, ai, no, d'Indústria, el reguerot de vots que s'han deixat pel Fòrrum ja es massa ample com per anar-ho incrementant.

A l'entrada anterior jo ja li deia a l'Hereu que la via del pal funciona malament; i funciona encara pitjor quan el pal l'inaugura la gent de l'Ajuntament hostiant a sac, sense mesura i sense motiu els pares de familia pel sol fet de manifestar-se cívicament. És inevitable. Penso, per exemple, en el ciutadà normal que l'altre dissabte va rebre al bell mig del llom l'impacte de l'arbitrària disciplina municipal, quan, pocs dies després, va veure a aquells sòmines llançant coets amb canutos. Abans de la garrotada, hom tendeix a dir: «No, home, no ho feu, això; s'ha d'anar per via pacífica i amb el diàleg pel davant, que si no no arribarem a res»; en canvi, amb l'esquena ben lubricada de rèflex, el bon pare de família potser va resuscitar el vell crit almogàver i cridava esbalotat: «Fot-li! Fot-li! Fot-li!».

I ara que no em vinguin amb brocs, escolti... Els professionals del tema poden ser un, dos, potser tres centenars... i els aldarulls acaben muntant-los milers i milers de xicots, com quan la cimera aquella de fa cinc anys. Sembla, Hereu, que a Barcelona tenim el ramat prou més encabronat que a la resta del país (que és fàcil, perquè la resta del país -Espanya, vull dir- està d'un xai que fa pudor de càbila). O sigui que si vol -com el seu antecessor- que això torni a ser aquella porciolesca ciudad de ferias y congresos comenci a afrontar els problemes que tenim tots els ciutadans -que son enormes en nombre i volum- i que els seus hombres de Harrelson s'envainin les porres o, millor, que se les fotin al cul.

En tot cas, ja sabem quina és la primera víctima del problema de l'habitatge a Barcelona: la convenció de ministres d'habitatge de la UE.

Enhorabona.