Paviment major

Aquest cap de setmana i el proper, el barri del Congrés (aviat, sembla ser, Congrés-Indians), el meu barri, està de festa major. És una festa modesta, duta a terme per la iniciativa, la bona voluntat i l'esforç d'uns pocs veïns integrats en la Comissió de Festes i poc coneguda fora d'aquest indret urbà. És clar que no hi ha punt de comparació -ni de bon tròs- amb les festes de Gràcia, de Sants o de la Barceloneta. Però són festes arrelades -ja han ultrapassat els cinquanta anys d'ençà les primeres i aquesta és pràcticament l'antiguitat del propi Congrés- i als veïns els hi fan gràcia. I com que els hi fan gràcia, tot i què d'un any per a l'altre no canvien gaire -més aviat gens- la gent agraeix l'esforç organitzatiu amb una participació més aviat sòlida en els diversos actes que s'hi celebren.

Alguns actes, inclòs, gaudeixen ja tradicionalment d'una participació massiva: l'arrossada popular, per exemple, sempre exhaureix els tiquets molts dies abans de les festes.

En tot cas és agradable passejar per la plaça del Congrés, arbrada, realment molt bonica (els guiris encara no hi arriben), i donar-ne una volta per les parades de la petita fira d'artesania -estupenda la part alimentària, nyam, nyam- mentre una orella sent sardanes i l'altra les gralles dels geganters. Sol ser agradable, sí.

Ara bé, enguany ho ha estat molt menys. No per culpa de la Comissió, ni perquè hagin vingut bandes d'skins (aquest és un material desconegut en aquests indrets, sortosament) ni perquè hagi plogut a bots i barrals (ha fet un dia ben assolellat). No. El que ha passat és que algun [ir]responsable municipal ha escollit justament aquest diumenge (l'any en té 52, és que té collons la cosa) per pavimentar el carrer Felip II, l'artèria principal del barri.

Per tant, el capitost municipal dels nassos, ens ha obsequiat amb els següents simpàtics efectes: primer, ha tallat el barri en dos (ni tan sols podien els vianants travessar el carrer); segon, ens ha deixat l'ambient ple de la tendra farum que us podeu imaginar (i a fer punyetes l'aroma de les botifarres ecològiques); tercer, gràcies al refotut macadam, la temperatura de l'entorn -en un dia ja ben xafogorós de natural- ha augmentat sensiblement; i, finalment, ens ha dut a una nova experiència sensorial d'escoltar les sardanes i les gralles dels geganters amb l'agradable i subtil sorollet ambiental de les apis-sonadores i dels camions-bolquet.

Moltes gràcies per la flor, senyor [ir]responsable municipal, i merda per al test.