Moblant el bloc

Estic cercant alguns enllaços que complementin o bé ampliïn els meus comentaris. O, més ben dit, bitàcores i pàgines germanes amb les que iniciar la tasca de l'aspiració de fons de «l'Escullera»: crear o ajudar a crear un cert ambient -encara que sigui petit i esquifit: ja creixerà- de contestació cívica a Barcelona. En aquesta ciutat hi ha massa contemplació del propi melic. Han venut tant bé que aquesta ciutat es la gran joia, perla i meravella de la Mediterrània, que fins i tot ens ho hem cregut els qui la patim cada dia. Ens hem cregut nosaltres mateixos, malgrat l'evidencia contrària de la nostra quotidianitat, la propaganda realitzada per atreure creuers carregats de guiris (i, de pas, vols barats que aterren a Girona, abarrotats d'anglosaxons o teutons borratxos que vénen a passar un cap de setmana de cervesa barata dormint al carrer, els qui dormen).

Aquesta contestació ciutadana, que individualment existeix i està molt estesa, sorprenentment no es projecta. Bé, sí, es projecta davant l'agressió concreta: el bar que fa massa merder i no deixa dormir els veïns, l'AVE que ha de passar pel litoral i no sota l'Eixample, una narcosala que el barri no vol... Però no hi ha -o no es veuen- col·lectius de ciutadans que es rebel·lin no contra aquest problema o aquell d'altre sino contra la concepció global que s'està fent de la ciutat a esquenes i costelles nostres. I torno a dir que el sentiment individual existeix i és numèricament important. Potser resultaria fins i tot majoritari (ho esmento com a simple possibilitat, no com a fet palès).

Com a conseqüència, aquesta sensació no es reflexa als mitjans de comunicació convencionals, la qual cosa no ens ha de sorprendre: els mitjans de comunicació convencionals o bé són públics (televisions) i per tant estan al servei del grup polític que ostenta el poder o bé pertanyen a empreses -sovint grups mediàtics- que responen als seus propis interesos econòmics, al sector econòmic al què representen o que els ha creat, o bé als grups politics que en depenen o dels qui depenen (perquè ja mai se sap qui és l'amo de qui).

Però a la xarxa tampoc existeix el reflexe d'aquesta realitat del carrer. Ni en català ni en castellà. Amb alguna excepció -molt rara i molt peculiar, d'altra banda- les pàgines que parlen de Barcelona o bé son cromos quina ciutat més guai que tenim o bé responen a la protesta davant de problematiques concretes de l'estil de les esmentades abans. És a dir: sospito que aquesta bitàcora és la primera que, d'alguna manera, respon a la impugnació global del caire polític que des fa deu o dotze anys ha près la ciutat; i no dic això per posar-me una medalla, ans al contrari, em sap molt greu que sigui així. Tindria una gran alegria si ara m'omplíssiu el bloc de comentaris dient-me que sóc un nyap fent córrer el Google i que mira si n'hi ha de pàgines de contestació global barcelonina. Però estic gairebé segur que no. Molt probablemente se m'hagi escapat alguna que d'altra, però de ben segur no n'hi ha desenes i més desenes.

Bé, algú ho haurà de començar...